PROGRAMA

dogville
ETSAV
TAP IV – Qm tardor 2008

TAP IV. EL LLOC
URBANÍSTICA III/PROJECTES IV
CURS 2008-2009
Quadrimestre de tardor

Objectius

L’arquitectura i l'urbanisme estan immersos per l'experiència del lloc. En la situació tradicional d'oposició entre el camp i la ciutat, es podia interpretar que l'experiència del lloc no era determinant en els models de transformació elegits, però en els models contemporanis la idea de lloc pot adquirir un paper rellevant en la recerca de nous models d'intervenció.

El TAP IV pretén abordar les interrelacions entre lloc i projecte des de diversos enfocs que arriben des de les arquitectures com a paisatge, fins a les possibilitats d'utilitzar les condicions territorials com a formes constituiyents de la nova ordenació; des de l'estudi de les vinculacions entre arquitectura i lloc, fins a la influència que les emergents valoracions ecològiques poden representar en els nous projectes que s'abordin.

No us equivoqueu, a Tap IV fem projectes, per tant caldrà elaborar un discurs, caldrà proposar arquitectures amb forma i ús, encara però que l’escala de la informació, de les condicions i de les estratègies son de caire territorial.

Taller

El TAP IV està organitzat en tres pràctiques que es realitzen simultàniament.

PRÀCTICA INDUÏDA: La primera fase del curs proposa al alumnes de desenvolupar tres exercicis ràpids que no coincideixen amb l’objectiu final del curs, però que han de permetre a l’alumne escalfar cos i ment i aproximar-se a l’àmbit del projecte de forma oberta i sense prejudicis, alhora que desenvolupar l’instrumental necessari per a la fase projectual.
Aquests exercicis tenen un caràcter de pràctica de laboratori, condicions molt específiques, objectius molt concrets i un temps molt limitat per a fer-ho.

PRÀCTICA IMPARTIDA: Són activitats acadèmiques puntuals impartides pel propis docents o persones externes que per la seva experiència o saviesa poden aportar una altra visió al taller. En aquestes activitats s’inclouen, trobades, grups de debat i exposicions amb actors d’altres disciplines compromesos amb el lloc on es portarà a terme l’actuació.
En aquest quadrimestre, els coneixements adquirits a través de la pràcica impartida seran avaluades a través d’un examen.

PRÀCTICA PROJECTADA: Correspon al temps del projecte que s’organitza en funció a un lloc concret que canvia cada quadrimestre i al territori que l’envolta.
Amb aquesta base programàtica, amb l’anàlisi de l’indret, amb la informació cojuntural de la Pràctica Impartida i l’experiència i el material desenvolupat a la Pràctica induïda, l’alumne va construint la seva postura davant del Lloc, i organitzant les bases conceptuals de les estratègies del paisatge i el medi que particularitzaran la seva proposta projectual d’intervenció.
Aquesta pràctica és col·lectiva (grups de 3 alumnes) i intenta construir un projecte que permeti a l’ajuntament de Viladecans de dinamitzar les activitats agrícoles en el seu terme municipal dins el marc del parc agrari del Llobregat.

El indret

Viladecans, municipi del baix Llobregat, ens trobem en un territori agrícola, el territori del delta del Llobregat. Aquest territori ha estat tradicionalment una zona que ha transformat les seves formes per tal d’adaptar-les als usos agrícoles que sempre l’han ocupat.

Actualment l’àmbit agrícola del baix Llobregat es troba afectat per la definició d’un gran parc agrari que pretén protegir el buit agrícola metropolità a través de la protecció de les seves formes i usos, entesos com a patrimoni paisatgístic i cultural. Caldrà entendre la figura del parc agrari del baix Llobregat i el model d’agricultura que defensa.

Ens trobem en un àmbit general de referència que podríem associar a tot el territori agrícola del Baix Llobregat amb les seves 4.000 hc., el parc agrari com a marc de referència normativa que afecta el sol agrícola. L’àmbit concret del projecte respon al sol agrícola que queda definit per la C-31 i la C-32 dins el terme municipal de Viladecans. 200 hc. d’ús agrícola que han anat incorporant usos més o menys indesitjats.

Si al quadrimestre anterior varem abordar allò forestal, ara tornem a lo agrícola com a forma primigènia de transformació del lloc habitat.

Aquest indret es troba avui considerat com un buit metropolità d’alt valor, cal ara decidir quin caràcter ha de definir aquest buit per tal de defensar-lo i posar-lo en valor front les futures pressions dels agents que participen en la ocupació del territori.

Que aquest buit es pugui considerar únicament com un paisatge d’interès i un gran parc agrícola metropolita, pot tenir valors socials, però deixa en una difícil posició la seva perdurabilitat en el temps. Posar en valor a través d’una activitat econòmica forta basada en la producció agrícola, permetria que el buit es defenses per si mateix a través de les lleis del mercat i no de les lleis de les administracions.

El Tema

Cal entendre des del primer dia de curs que estem fent un projecte d’arquitectura, on els paràmetres projectuals son els habituals: lloc, programa, usuaris, normativa... però d’una escala territorial, molt allunyats del projecte domèstic, però igualment propis de la nostra disciplina.

L’objecte principal del projecte és Instal·lar al indret definit una parc agro-industrial altament tecnificat, que incorpori totes les activitats econòmiques que siguin necessàries: emmagatzematge, transformació, distribució, venta, recerca... amb les transformacions infraestructurals necessàries per tal de convertir el delta del Llobregat en el gran ”hort” de l’àrea metropolitana.

Un parc agroindustrial implica la participació d’empreses de gran format, amb una divisió del territori molt diferent al de la petita i mitjana propietat actual.
La producció agrícola ha de ser competitiva, per tant necessita de valor afegit a través d’una alta tecnificació de la producció. Caldrà entendre el territori com a suport físic, no podem confiar el substrat i l’alimentació del nou agrícola a un subsòl i aqüífers existents altament contaminats. Caldrà incorporar l’agricultura del plàstic: els hivernacles.

El parc agroindustrial ocuparà un alt percentatge del programa del projecte, però caldrà incorporar al projecte les activitats indesitjades que han anat ocupant el territori, deixalleries, àrids, prostitució...així com les activitats desitjades, l’ús públic i ociós d’aquest territori, que es alhora zona de pas cap a les platges del municipi.

L’encàrrec

Parc Agrari del Delta
Estudi requerit per l’Ajuntament de Viladecans, a través de la seva empresa de gestió urbanística Vimed.

Antecedents

Entre l’actual autopista C-32 i l’antiga carretera de valència, dins del terme municipal de Viladecans hi ha un sector d’unes 200 hectàrees qualificat de Parc Agrari.

En aquest espai conviuen pagesos amb mètodes productius poc eficients, amb especuladors que esperen la requalificació del sol. I en el seu límit, això és la carretera de València, amb ferrovellers i extractors d’àrids en precari i que han de marxar en breu, deixant uns sols contaminats en els que probablement no es pugui conrear mai (a banda del procés de descontaminació que caldrà fer per evitar o tallar la possible contaminació del freàtic).

Pel que fa a la qualificació de Parc Agrari, la Diputació en fa una tutela més semblant a la d’un parc natural, que a la d’un sector productiu (“rangers” que vigilen que no es robi, i camins per a cicloturisme).

Un nou Pla Territorial consagraria aquest us de “reserva natural”, que podria aconseguir acabar amb tota alternativa productiva. (en tot cas, quatre pagesos decoratius amb uns fogons per a calçotades i venda directe a “pixapins”)

Hipòtesis a verificar o construir

Si es mantén com fins ara, la pressió per a la requalificació anirà en augment i acabarà obtenint els seus resultats.

Es factible un planejament urbanístic que creï les condicions òptimes per a un sector productiu agrari econòmicament sostenible (vials adequats, espai per a pre i post-tractaments del producte agrari, espai productiu agroindustrial, tractament eficient de l’aigua i la energia,...)

El front de la carretera de valència podria albergar espai “agro-logistic-industrial” (agropole), ja sigui d’us compartit o privatiu.

Pràctica Induïda

Exercicis d’”escalfament”

Aquesta fase es planteja per a ser desenvolupada amb rapidesa i agilitat, amb tópics de reflexió molt clars i específics, i amb una condició de suport que encari als grups a reflexionar sobre el valor del medi d’explicació de les idees.

- 1er. Exercici: narració de la petjada i desaparició de les activitats humanes a viladecans. VIDEO FAKE
- 2on Exercici: diagramatització del funcionament i programa d’una empresa del sector. DIAGRAMA
- 3er Exercici: Aixecament intencionat del indret objecte del projecte. PLANTA I SECCIÓ

Pràctica Impartida

Àmbits de coneixement teòric, presentats pels professors o per convidats.
Us plantegem alguns dels temes que caldria tractar en aquesta pràctica, cal tenir-los en compte ja que son les línies de coneixement que haureu d’afrontar, si els convidats no ens hi aproximen suficientment haureu de preguntar, si no responen adequadament, caldrà anar a la biblioteca, potser també la xarxa (però cal contrastar la informació que hi trobeu).

- Parc agrari
o Gestió
o Redacció
o Antecedents i història
- El sector econòmic agro-industrial
o El cooperativisme
o I+D vinculat
o Exemples (Holanda, Colombia, Italia...)
o Infraestructures agrícoles (hivernacles, substrats, reg...)
o Empreses existents al nostre entorn
o Activitats derivades (transformació, “packaging”,...)
o Lógistica
- Client
o Visió municipal
o Visió de l’empresa municipal
- Activitats solapades
o Activitats desitjades
o Activitats indesitjades
- Suport físic
o Geologia
o Qualitat del sol
o Qualitat de l’aigua
- Referents locals
o Projectes del territori del delta
o Projectes agrícoles

L’alumne haurà de demostrar a través d’un examen els coneixements adquirits durant aquesta fase

Pràctica projectual

Entregues acumulatives

Cada entrega serà un A1 vertical.
Cada dilluns a les 9.50h es penjarà l’entrega de la setmana que toqui més les de les setmanes anteriors modificades i evolucionades. Així doncs, la primera setmana, cada grup tindrà un A1 penjat i l’última setmana cada grup tindrà 7 A1 penjats. Al final caldrà penjar en format digital la informació al blog del tap.

ENTREGUES

20 d’octubre
Generar un discurs i una estratègia territorial

Cada grup haurà de definir el programa segons les següents proporcions.
73% parc agrícola
12% activitat no desitjada (NIMBY)
9% activitat superdesitjada
6% activitats variables en el temps

Definició i combinació d’aquests programes en aquest lloc.
D’aquesta unió en sortirà un lligam i unes relacions que han de ser capaces de generar un discurs arquitectònic i una estratègia territorial.
Definir el perfil d’usuaris que es preveu segons aquestes situacions.
En aquest punt, s’ha d’explicar quins són els detonants i les accions i reaccions que es generen en el moment de combinar un lloc amb un programa, i com en aquests casos, es genera una relació d’interacció entre l’un i l’altre.
1+2 no és 12.

27 d’octubre
Diagrama dels sistemes

Un cop controlats els condicionants i els factors del lloc i de l’organització i possibilitats programàtiques, hem de fer una lectura d’una escala una mica més abstracte.
En el projecte, veurem com hi tenen un paper molt important una sèrie de sistemes estratègics.
En aquesta entrega, us demanem:
Creuar en un únic diagrama, tots els SISTEMES que participen en el vostre projecte.
Cada grup ha de tenir un mínim de 6 sistemes.
Alguns, com exemple, poden ser la mobilitat, els regs,...

3 de novembre
Organització del programa

En aquest punt del curs cada grup haurà d’organitzar el programa que hagi escollit en relació amb el lloc que hagi decidit d’implantar-lo.
Relacionar el programa amb els serveis que el lloc disposa. Adaptar el programa a les condicions del lloc. Llegir el lloc (i no només les seves condicions físiques) i entendre com aquest ens dona unes condicions d’estratègia i organització per treballar amb el programa com a material modificable del projecte.

10 de novembre
Maqueta conceptual

Es tracta de fer una maqueta que tingui tota la informació necessària per explicar el projecte. Ha de ser molt narrativa i ha de contenir gran quantitat d’informació. S’ha de saber traduir la informació projectual en matèria física construïble. Es podria entendre com una maqueta diagramàtica que contingués tota la informació necessària perquè posteriorment algú extern pogués construir aquest projecte.
La maqueta es pot convertir també amb un suport d’explicació gràfica addicional.

17 de novembre
Planta 1/500

Al ser una sola planta, s’haurà de fer un esforç per que aquest document gràfic es converteixi en una eina d’alta importància informativa i narrativa del vostre projecte.
Es farà tot en B/N, per tal d’evitar lectures paral·leles i altres informacions secundàries que distreguin la lectura del que és realment important en el vostre projecte.
Es tracta doncs, de fer una planta molt elaborada, rigorosa i amb serietat.

24 de novembre
Axo general

Una Axo completa de tot el projecte.
Ha d’incorporar VIDA, moviment, transformació...
Veure “Made in Tokyo”

http://www.dnp.co.jp/museum/nmp/madeintokyo_e/map/mapfr.html

1 de desembre
Secció 1/200

Aquesta és la única entrega que no cal que sigui un A1. Podrà ser més gran. De fet, haurà de ser tant llarga com la secció a 1/200 sigui.
La secció ha de ser completa. Vol dir TOTA.
La secció tindrà la mateixa representació de rigor que la planta, però també incorporarà temes espaial, i temes de variacions temporals. Veure la “13 rue del percebe”.
La secció ja ha d’estar plena d’activitat. Com ho haurà d’estar el lloc.

L’entrega final serà el resultat de totes aquestes entregues, evolucionades fins el punt que el conjunt serveixi per transmetre la totalitat d’un projecte concret. Sempre es podran afegir documents específics per tal de fer més comprensible el projecte en questió.