dimarts, 30 de setembre del 2008
P.I. 03
ETSAV - TAP IV – Qm tardor 2008Exercici P.I.03. Aixecament
Re-dibuix del preexistent
“ Explorant un territori”
Cada Zona de estudi ha estat escollida per una sèrie de valors que heu de descobrir vosaltres mateixos. Es a dir el més important es que sigueu capaços de reconèixer las preexistència del lloc.
La forma de realitzar aquest reconeixement es completament oberta es a dir no hi existeix una guia, però sens dubte el més important es que el camineu y que l’observeu amb els mateixos ulls que mag mira els budells d’un animal amb l’intenció de reconèixer el futur del seu poble o a la manera que recorrien les ciutats els situacionistes en els any 60. Els més important es arremangar-te i mirar atentament.
La voluntat final es la elaboració d’un catàleg dels diferents elements que composen aquest territori. El que s’intentarà a partir de tots els exemples estudiats, és desxifra la matriu que forma aquest territori, arriben a l’elaboració de lo que s’anomena com “Landmosaic”(Richard T.T.Norman The ecology of landscapes and regions_Cambridge University Press 1995).
El mapa amb la distribució de les zones d’estudi per cada grup es troba a la pagina 4shared en format pdf. Cada zona és quadrant de 200X200 metres i tal com us van dir a classe no tot es igual d’important, a vosaltres de declinar d’informació que no creieu necessària.
“ Tristos topics”
En el reconeixement de preexistències entren gran numero de topics que son importants. Nosaltres us donem un llistat d’allò que sempre ha de estar, però us invitem a trobar nous elements que us semblin rellevants.
Els topics son:
Topografia i vegetació preexistent
Aigua
Parcel·lari
Usos del sol en sentit extens (agrícoles, productius i residencials)
Camins
Vialitat local i general
Edificació
Tot allò que no es veu
“Format es el missatge”
L’entrega consistirà en un A1 vertical amb tota la informació inclosa.
La representació d’aquest aixecament deu ser un dibuix fet amb blanc i negre.Paral·lelament al format paper, també s’ha d’entregar en format digital, en JPG de 300 dpi i en tamany A3 ( en un CD per grup).
Re-dibuix del preexistent
“ Explorant un territori”
Cada Zona de estudi ha estat escollida per una sèrie de valors que heu de descobrir vosaltres mateixos. Es a dir el més important es que sigueu capaços de reconèixer las preexistència del lloc.
La forma de realitzar aquest reconeixement es completament oberta es a dir no hi existeix una guia, però sens dubte el més important es que el camineu y que l’observeu amb els mateixos ulls que mag mira els budells d’un animal amb l’intenció de reconèixer el futur del seu poble o a la manera que recorrien les ciutats els situacionistes en els any 60. Els més important es arremangar-te i mirar atentament.
La voluntat final es la elaboració d’un catàleg dels diferents elements que composen aquest territori. El que s’intentarà a partir de tots els exemples estudiats, és desxifra la matriu que forma aquest territori, arriben a l’elaboració de lo que s’anomena com “Landmosaic”(Richard T.T.Norman The ecology of landscapes and regions_Cambridge University Press 1995).
El mapa amb la distribució de les zones d’estudi per cada grup es troba a la pagina 4shared en format pdf. Cada zona és quadrant de 200X200 metres i tal com us van dir a classe no tot es igual d’important, a vosaltres de declinar d’informació que no creieu necessària.
“ Tristos topics”
En el reconeixement de preexistències entren gran numero de topics que son importants. Nosaltres us donem un llistat d’allò que sempre ha de estar, però us invitem a trobar nous elements que us semblin rellevants.
Els topics son:
Topografia i vegetació preexistent
Aigua
Parcel·lari
Usos del sol en sentit extens (agrícoles, productius i residencials)
Camins
Vialitat local i general
Edificació
Tot allò que no es veu
“Format es el missatge”
L’entrega consistirà en un A1 vertical amb tota la informació inclosa.
La representació d’aquest aixecament deu ser un dibuix fet amb blanc i negre.Paral·lelament al format paper, també s’ha d’entregar en format digital, en JPG de 300 dpi i en tamany A3 ( en un CD per grup).
dilluns, 29 de setembre del 2008
Instruccions per les entregues digitals
Per entregar al Blog:
S'ha de penjar al Blog una imatge JPG de tamany A4 a 72 dpi de resolució.
Cada entrega que feu al bloc ha de ser una entrada nova (un missatge nou), i no s'han d'afegir als ja existents.
Per entregar al 4Share:
S'han de penjar els arxius que siguin imatges en format JPG de tamant A3 a 300 dpi de resolució.
dimarts, 23 de setembre del 2008
Links
_pagina del parc agrícola del baix llobregat_
http://www.diba.es/parcsn/parcs/index.asp?parc=9
_ página d'intercanvi d'arxius _
http://www.4shared.com
_ exemple de diagrames _
http://www.visualcomplexity.com
http://www.diba.es/parcsn/parcs/index.asp?parc=9
_ página d'intercanvi d'arxius _
http://www.4shared.com
_ exemple de diagrames _
http://www.visualcomplexity.com
dimecres, 17 de setembre del 2008
P.I. 02
Diagrama empresa Fito:
http://www.4shared.com/file/64894696/31d7ba64/diagrama_TAP4_grup_27_i_28.html
ETSAV - TAP IV – Qm tardor 2008
Exercici P.I.02. SUPERDIAGRAMA
Paràmetres de gestió i logística
“Parlar per parlar”
De tertulians als programes de radio ja n’hi ha massa. De gent que parla sense concretar en sobra. El que ara necessitem són científics o curiosos rigorosos.
“Els camps de flors són súper lletjos”
“Els boscos són molt macos. Les fàbriques no són estètiques. No m’agrada que es vegin els cotxes. Així no es veurà res.” Aquestes dites populars (que no tradicionals) no ens serveixen per adquirir coneixement. Per apropar-nos amb consciencià, necessitem conèixer amb exactitud els paràmetres que regulen l’àmbit d’un parc agrícola. “El 14,87% de la verdura es consumeix a menys de 100 km. Aquest camp té 24.516 boques de reg de més de 15 m de llarg. Una planta de 6 anys només produeix el 27,6% de fruita aprofitable. Els metalls contaminants afecten en 12 cm del sol abans d’arribar a un aqüífer.”
“Diagrama”
Un diagrama no és un esquema com un llibre no és un títol. El diagrama conté molta informació, i molta elaboració d’aquesta.
“Empresa, gestió i logística”
Cada grup tindrà una empresa assignada. L’exercici consisteix en transmetre la màxima quantitat de dades narratives i significatives d’aquesta. Dades de quantitats, moviments, temps d’espera, producció, distribució, personal...
“Hacienda somos todos”
Si a hisenda creuen dades, nosaltres més. Cada grup haurà de detectar 2 o més paràmetres vinculats de l’empresa que se li asigni. Alguns d’aquests paràmetres poden ser directes i altres indirectes.
S’han de buscar i elaborar totes les dades d’aquests paràmetres i posteriorment s’han de creuar.
Els creuaments ens donaran pistes i missatges sorprenents.
“El format és el missatge”
L’entrega consistirà en un A1 vertical amb tota la informació inclosa.
S’haurà d’organitzar la lectura (títols, conceptes claus...) i permetre que el receptor vagi aprofundint a mida va que entrant en el tema concret.
Paral·lelament al format paper, també s’ha d’entregar en format digital, en JPG de 300 dpi i en tamany A3 ( en un CD per grup).
P.I. 01
ETSAV - TAP IV – Qm tardor 2008
Exercici C.01. DOCUMENTAL FAKE.
“Quan jo era jove, tot això eren camps” -Vila de camps-
“Un petit pas per la humanitat…”
El fet de que l’home mai va arribar a la lluna és tan cert com que l’Elvis està viu. De fet, el que està mort és el Paul McCartney. Això ho sap tothom.
“Houston, tenim un problema”
El contingut del missatge ha deixat de qüestionar-se. Hem deixat de fer preguntes del tipus “Què és la levitació?” per quedar-nos amb opcions més digeribles tipus “Quant temps dius que ha estat la taula volant?”. La gent prefereix creure que qüestionar-se el que realment està veient. Veure és creure. En els temps en que vivim, el llenguatge audiovisual és la reina per vendre mentides de qualsevol tipus. Però la clau d’una bona mentida és una bona narració.
“Menteix-me que m’agrada”
De petits ens ensenyen que mentir no està bé. És cert (nens no feu això a casa). Però si saps mentir, saps dir la veritat. Per saber projectar s’ha de saber mentir.
“Si no lo veo no lo creo”
Viladecans és una ciutat agermanada amb Chernobyl?
Activitats desaparegudes. Traces que no sabem de que són. Superposicions de restes. Suposicions d’històries. Runes contemporànies.
Que ha passat perquè no quedi res? Que hi havia que han marxat corrents?
“No és el que va dir, sinó com ho va dir”.
Per tant, ens heu de fer veure i conèixer que ha passat perquè tot hagi desaparegut. Sabem que hi han passat coses, però no som capaços de visualitzar-les.
Volem saber la veritat, encara que sigui mentida.
A través de la narrativa de vídeo, ens heu de fer creure una veritat.
És molt important la solidesa del discurs per fer creure la certesa a l’espectador del que s’explica.
“El medi és el missatge”
Cada grup ha de mantenir el seu tema en secret fins a la presentació final (efecte sorpresa).
La peça ha tenir una durada entre 3 i 5 minuts.
S’ha d’entregar en un DVD que funcioni de forma automàtica al introduir-lo a qualsevol reproductor DVD de persona NORMAL i CORRENT.
PROGRAMA
dogville
ETSAV
TAP IV – Qm tardor 2008
TAP IV. EL LLOC
URBANÍSTICA III/PROJECTES IV
CURS 2008-2009
Quadrimestre de tardor
Objectius
L’arquitectura i l'urbanisme estan immersos per l'experiència del lloc. En la situació tradicional d'oposició entre el camp i la ciutat, es podia interpretar que l'experiència del lloc no era determinant en els models de transformació elegits, però en els models contemporanis la idea de lloc pot adquirir un paper rellevant en la recerca de nous models d'intervenció.
El TAP IV pretén abordar les interrelacions entre lloc i projecte des de diversos enfocs que arriben des de les arquitectures com a paisatge, fins a les possibilitats d'utilitzar les condicions territorials com a formes constituiyents de la nova ordenació; des de l'estudi de les vinculacions entre arquitectura i lloc, fins a la influència que les emergents valoracions ecològiques poden representar en els nous projectes que s'abordin.
No us equivoqueu, a Tap IV fem projectes, per tant caldrà elaborar un discurs, caldrà proposar arquitectures amb forma i ús, encara però que l’escala de la informació, de les condicions i de les estratègies son de caire territorial.
Taller
El TAP IV està organitzat en tres pràctiques que es realitzen simultàniament.
PRÀCTICA INDUÏDA: La primera fase del curs proposa al alumnes de desenvolupar tres exercicis ràpids que no coincideixen amb l’objectiu final del curs, però que han de permetre a l’alumne escalfar cos i ment i aproximar-se a l’àmbit del projecte de forma oberta i sense prejudicis, alhora que desenvolupar l’instrumental necessari per a la fase projectual.
Aquests exercicis tenen un caràcter de pràctica de laboratori, condicions molt específiques, objectius molt concrets i un temps molt limitat per a fer-ho.
PRÀCTICA IMPARTIDA: Són activitats acadèmiques puntuals impartides pel propis docents o persones externes que per la seva experiència o saviesa poden aportar una altra visió al taller. En aquestes activitats s’inclouen, trobades, grups de debat i exposicions amb actors d’altres disciplines compromesos amb el lloc on es portarà a terme l’actuació.
En aquest quadrimestre, els coneixements adquirits a través de la pràcica impartida seran avaluades a través d’un examen.
PRÀCTICA PROJECTADA: Correspon al temps del projecte que s’organitza en funció a un lloc concret que canvia cada quadrimestre i al territori que l’envolta.
Amb aquesta base programàtica, amb l’anàlisi de l’indret, amb la informació cojuntural de la Pràctica Impartida i l’experiència i el material desenvolupat a la Pràctica induïda, l’alumne va construint la seva postura davant del Lloc, i organitzant les bases conceptuals de les estratègies del paisatge i el medi que particularitzaran la seva proposta projectual d’intervenció.
Aquesta pràctica és col·lectiva (grups de 3 alumnes) i intenta construir un projecte que permeti a l’ajuntament de Viladecans de dinamitzar les activitats agrícoles en el seu terme municipal dins el marc del parc agrari del Llobregat.
El indret
Viladecans, municipi del baix Llobregat, ens trobem en un territori agrícola, el territori del delta del Llobregat. Aquest territori ha estat tradicionalment una zona que ha transformat les seves formes per tal d’adaptar-les als usos agrícoles que sempre l’han ocupat.
Actualment l’àmbit agrícola del baix Llobregat es troba afectat per la definició d’un gran parc agrari que pretén protegir el buit agrícola metropolità a través de la protecció de les seves formes i usos, entesos com a patrimoni paisatgístic i cultural. Caldrà entendre la figura del parc agrari del baix Llobregat i el model d’agricultura que defensa.
Ens trobem en un àmbit general de referència que podríem associar a tot el territori agrícola del Baix Llobregat amb les seves 4.000 hc., el parc agrari com a marc de referència normativa que afecta el sol agrícola. L’àmbit concret del projecte respon al sol agrícola que queda definit per la C-31 i la C-32 dins el terme municipal de Viladecans. 200 hc. d’ús agrícola que han anat incorporant usos més o menys indesitjats.
Si al quadrimestre anterior varem abordar allò forestal, ara tornem a lo agrícola com a forma primigènia de transformació del lloc habitat.
Aquest indret es troba avui considerat com un buit metropolità d’alt valor, cal ara decidir quin caràcter ha de definir aquest buit per tal de defensar-lo i posar-lo en valor front les futures pressions dels agents que participen en la ocupació del territori.
Que aquest buit es pugui considerar únicament com un paisatge d’interès i un gran parc agrícola metropolita, pot tenir valors socials, però deixa en una difícil posició la seva perdurabilitat en el temps. Posar en valor a través d’una activitat econòmica forta basada en la producció agrícola, permetria que el buit es defenses per si mateix a través de les lleis del mercat i no de les lleis de les administracions.
El Tema
Cal entendre des del primer dia de curs que estem fent un projecte d’arquitectura, on els paràmetres projectuals son els habituals: lloc, programa, usuaris, normativa... però d’una escala territorial, molt allunyats del projecte domèstic, però igualment propis de la nostra disciplina.
L’objecte principal del projecte és Instal·lar al indret definit una parc agro-industrial altament tecnificat, que incorpori totes les activitats econòmiques que siguin necessàries: emmagatzematge, transformació, distribució, venta, recerca... amb les transformacions infraestructurals necessàries per tal de convertir el delta del Llobregat en el gran ”hort” de l’àrea metropolitana.
Un parc agroindustrial implica la participació d’empreses de gran format, amb una divisió del territori molt diferent al de la petita i mitjana propietat actual.
La producció agrícola ha de ser competitiva, per tant necessita de valor afegit a través d’una alta tecnificació de la producció. Caldrà entendre el territori com a suport físic, no podem confiar el substrat i l’alimentació del nou agrícola a un subsòl i aqüífers existents altament contaminats. Caldrà incorporar l’agricultura del plàstic: els hivernacles.
El parc agroindustrial ocuparà un alt percentatge del programa del projecte, però caldrà incorporar al projecte les activitats indesitjades que han anat ocupant el territori, deixalleries, àrids, prostitució...així com les activitats desitjades, l’ús públic i ociós d’aquest territori, que es alhora zona de pas cap a les platges del municipi.
L’encàrrec
Parc Agrari del Delta
Estudi requerit per l’Ajuntament de Viladecans, a través de la seva empresa de gestió urbanística Vimed.
Antecedents
Entre l’actual autopista C-32 i l’antiga carretera de valència, dins del terme municipal de Viladecans hi ha un sector d’unes 200 hectàrees qualificat de Parc Agrari.
En aquest espai conviuen pagesos amb mètodes productius poc eficients, amb especuladors que esperen la requalificació del sol. I en el seu límit, això és la carretera de València, amb ferrovellers i extractors d’àrids en precari i que han de marxar en breu, deixant uns sols contaminats en els que probablement no es pugui conrear mai (a banda del procés de descontaminació que caldrà fer per evitar o tallar la possible contaminació del freàtic).
Pel que fa a la qualificació de Parc Agrari, la Diputació en fa una tutela més semblant a la d’un parc natural, que a la d’un sector productiu (“rangers” que vigilen que no es robi, i camins per a cicloturisme).
Un nou Pla Territorial consagraria aquest us de “reserva natural”, que podria aconseguir acabar amb tota alternativa productiva. (en tot cas, quatre pagesos decoratius amb uns fogons per a calçotades i venda directe a “pixapins”)
Hipòtesis a verificar o construir
Si es mantén com fins ara, la pressió per a la requalificació anirà en augment i acabarà obtenint els seus resultats.
Es factible un planejament urbanístic que creï les condicions òptimes per a un sector productiu agrari econòmicament sostenible (vials adequats, espai per a pre i post-tractaments del producte agrari, espai productiu agroindustrial, tractament eficient de l’aigua i la energia,...)
El front de la carretera de valència podria albergar espai “agro-logistic-industrial” (agropole), ja sigui d’us compartit o privatiu.
Pràctica Induïda
Exercicis d’”escalfament”
Aquesta fase es planteja per a ser desenvolupada amb rapidesa i agilitat, amb tópics de reflexió molt clars i específics, i amb una condició de suport que encari als grups a reflexionar sobre el valor del medi d’explicació de les idees.
- 1er. Exercici: narració de la petjada i desaparició de les activitats humanes a viladecans. VIDEO FAKE
- 2on Exercici: diagramatització del funcionament i programa d’una empresa del sector. DIAGRAMA
- 3er Exercici: Aixecament intencionat del indret objecte del projecte. PLANTA I SECCIÓ
Pràctica Impartida
Àmbits de coneixement teòric, presentats pels professors o per convidats.
Us plantegem alguns dels temes que caldria tractar en aquesta pràctica, cal tenir-los en compte ja que son les línies de coneixement que haureu d’afrontar, si els convidats no ens hi aproximen suficientment haureu de preguntar, si no responen adequadament, caldrà anar a la biblioteca, potser també la xarxa (però cal contrastar la informació que hi trobeu).
- Parc agrari
o Gestió
o Redacció
o Antecedents i història
- El sector econòmic agro-industrial
o El cooperativisme
o I+D vinculat
o Exemples (Holanda, Colombia, Italia...)
o Infraestructures agrícoles (hivernacles, substrats, reg...)
o Empreses existents al nostre entorn
o Activitats derivades (transformació, “packaging”,...)
o Lógistica
- Client
o Visió municipal
o Visió de l’empresa municipal
- Activitats solapades
o Activitats desitjades
o Activitats indesitjades
- Suport físic
o Geologia
o Qualitat del sol
o Qualitat de l’aigua
- Referents locals
o Projectes del territori del delta
o Projectes agrícoles
L’alumne haurà de demostrar a través d’un examen els coneixements adquirits durant aquesta fase
Pràctica projectual
Cada grup haurà de definir el programa segons les següents proporcions.
73% parc agrícola
12% activitat no desitjada (NIMBY)
9% activitat superdesitjada
6% activitats variables en el temps
Definició i combinació d’aquests programes en aquest lloc.
D’aquesta unió en sortirà un lligam i unes relacions que han de ser capaces de generar un discurs arquitectònic i una estratègia territorial.
Definir el perfil d’usuaris que es preveu segons aquestes situacions.
En aquest punt, s’ha d’explicar quins són els detonants i les accions i reaccions que es generen en el moment de combinar un lloc amb un programa, i com en aquests casos, es genera una relació d’interacció entre l’un i l’altre.
1+2 no és 12.
27 d’octubre
Diagrama dels sistemes
Un cop controlats els condicionants i els factors del lloc i de l’organització i possibilitats programàtiques, hem de fer una lectura d’una escala una mica més abstracte.
En el projecte, veurem com hi tenen un paper molt important una sèrie de sistemes estratègics.
En aquesta entrega, us demanem:
Creuar en un únic diagrama, tots els SISTEMES que participen en el vostre projecte.
Cada grup ha de tenir un mínim de 6 sistemes.
Alguns, com exemple, poden ser la mobilitat, els regs,...
3 de novembre
Organització del programa
En aquest punt del curs cada grup haurà d’organitzar el programa que hagi escollit en relació amb el lloc que hagi decidit d’implantar-lo.
Relacionar el programa amb els serveis que el lloc disposa. Adaptar el programa a les condicions del lloc. Llegir el lloc (i no només les seves condicions físiques) i entendre com aquest ens dona unes condicions d’estratègia i organització per treballar amb el programa com a material modificable del projecte.
10 de novembre
Maqueta conceptual
Es tracta de fer una maqueta que tingui tota la informació necessària per explicar el projecte. Ha de ser molt narrativa i ha de contenir gran quantitat d’informació. S’ha de saber traduir la informació projectual en matèria física construïble. Es podria entendre com una maqueta diagramàtica que contingués tota la informació necessària perquè posteriorment algú extern pogués construir aquest projecte.
La maqueta es pot convertir també amb un suport d’explicació gràfica addicional.
17 de novembre
Planta 1/500
Al ser una sola planta, s’haurà de fer un esforç per que aquest document gràfic es converteixi en una eina d’alta importància informativa i narrativa del vostre projecte.
Es farà tot en B/N, per tal d’evitar lectures paral·leles i altres informacions secundàries que distreguin la lectura del que és realment important en el vostre projecte.
Es tracta doncs, de fer una planta molt elaborada, rigorosa i amb serietat.
24 de novembre
Axo general
Una Axo completa de tot el projecte.
Ha d’incorporar VIDA, moviment, transformació...
Veure “Made in Tokyo”http://www.dnp.co.jp/museum/nmp/madeintokyo_e/map/mapfr.html
1 de desembre
Secció 1/200
Aquesta és la única entrega que no cal que sigui un A1. Podrà ser més gran. De fet, haurà de ser tant llarga com la secció a 1/200 sigui.
La secció ha de ser completa. Vol dir TOTA.
La secció tindrà la mateixa representació de rigor que la planta, però també incorporarà temes espaial, i temes de variacions temporals. Veure la “13 rue del percebe”.
La secció ja ha d’estar plena d’activitat. Com ho haurà d’estar el lloc.
L’entrega final serà el resultat de totes aquestes entregues, evolucionades fins el punt que el conjunt serveixi per transmetre la totalitat d’un projecte concret. Sempre es podran afegir documents específics per tal de fer més comprensible el projecte en questió.
ETSAV
TAP IV – Qm tardor 2008
TAP IV. EL LLOC
URBANÍSTICA III/PROJECTES IV
CURS 2008-2009
Quadrimestre de tardor
Objectius
L’arquitectura i l'urbanisme estan immersos per l'experiència del lloc. En la situació tradicional d'oposició entre el camp i la ciutat, es podia interpretar que l'experiència del lloc no era determinant en els models de transformació elegits, però en els models contemporanis la idea de lloc pot adquirir un paper rellevant en la recerca de nous models d'intervenció.
El TAP IV pretén abordar les interrelacions entre lloc i projecte des de diversos enfocs que arriben des de les arquitectures com a paisatge, fins a les possibilitats d'utilitzar les condicions territorials com a formes constituiyents de la nova ordenació; des de l'estudi de les vinculacions entre arquitectura i lloc, fins a la influència que les emergents valoracions ecològiques poden representar en els nous projectes que s'abordin.
No us equivoqueu, a Tap IV fem projectes, per tant caldrà elaborar un discurs, caldrà proposar arquitectures amb forma i ús, encara però que l’escala de la informació, de les condicions i de les estratègies son de caire territorial.
Taller
El TAP IV està organitzat en tres pràctiques que es realitzen simultàniament.
PRÀCTICA INDUÏDA: La primera fase del curs proposa al alumnes de desenvolupar tres exercicis ràpids que no coincideixen amb l’objectiu final del curs, però que han de permetre a l’alumne escalfar cos i ment i aproximar-se a l’àmbit del projecte de forma oberta i sense prejudicis, alhora que desenvolupar l’instrumental necessari per a la fase projectual.
Aquests exercicis tenen un caràcter de pràctica de laboratori, condicions molt específiques, objectius molt concrets i un temps molt limitat per a fer-ho.
PRÀCTICA IMPARTIDA: Són activitats acadèmiques puntuals impartides pel propis docents o persones externes que per la seva experiència o saviesa poden aportar una altra visió al taller. En aquestes activitats s’inclouen, trobades, grups de debat i exposicions amb actors d’altres disciplines compromesos amb el lloc on es portarà a terme l’actuació.
En aquest quadrimestre, els coneixements adquirits a través de la pràcica impartida seran avaluades a través d’un examen.
PRÀCTICA PROJECTADA: Correspon al temps del projecte que s’organitza en funció a un lloc concret que canvia cada quadrimestre i al territori que l’envolta.
Amb aquesta base programàtica, amb l’anàlisi de l’indret, amb la informació cojuntural de la Pràctica Impartida i l’experiència i el material desenvolupat a la Pràctica induïda, l’alumne va construint la seva postura davant del Lloc, i organitzant les bases conceptuals de les estratègies del paisatge i el medi que particularitzaran la seva proposta projectual d’intervenció.
Aquesta pràctica és col·lectiva (grups de 3 alumnes) i intenta construir un projecte que permeti a l’ajuntament de Viladecans de dinamitzar les activitats agrícoles en el seu terme municipal dins el marc del parc agrari del Llobregat.
El indret
Viladecans, municipi del baix Llobregat, ens trobem en un territori agrícola, el territori del delta del Llobregat. Aquest territori ha estat tradicionalment una zona que ha transformat les seves formes per tal d’adaptar-les als usos agrícoles que sempre l’han ocupat.
Actualment l’àmbit agrícola del baix Llobregat es troba afectat per la definició d’un gran parc agrari que pretén protegir el buit agrícola metropolità a través de la protecció de les seves formes i usos, entesos com a patrimoni paisatgístic i cultural. Caldrà entendre la figura del parc agrari del baix Llobregat i el model d’agricultura que defensa.
Ens trobem en un àmbit general de referència que podríem associar a tot el territori agrícola del Baix Llobregat amb les seves 4.000 hc., el parc agrari com a marc de referència normativa que afecta el sol agrícola. L’àmbit concret del projecte respon al sol agrícola que queda definit per la C-31 i la C-32 dins el terme municipal de Viladecans. 200 hc. d’ús agrícola que han anat incorporant usos més o menys indesitjats.
Si al quadrimestre anterior varem abordar allò forestal, ara tornem a lo agrícola com a forma primigènia de transformació del lloc habitat.
Aquest indret es troba avui considerat com un buit metropolità d’alt valor, cal ara decidir quin caràcter ha de definir aquest buit per tal de defensar-lo i posar-lo en valor front les futures pressions dels agents que participen en la ocupació del territori.
Que aquest buit es pugui considerar únicament com un paisatge d’interès i un gran parc agrícola metropolita, pot tenir valors socials, però deixa en una difícil posició la seva perdurabilitat en el temps. Posar en valor a través d’una activitat econòmica forta basada en la producció agrícola, permetria que el buit es defenses per si mateix a través de les lleis del mercat i no de les lleis de les administracions.
El Tema
Cal entendre des del primer dia de curs que estem fent un projecte d’arquitectura, on els paràmetres projectuals son els habituals: lloc, programa, usuaris, normativa... però d’una escala territorial, molt allunyats del projecte domèstic, però igualment propis de la nostra disciplina.
L’objecte principal del projecte és Instal·lar al indret definit una parc agro-industrial altament tecnificat, que incorpori totes les activitats econòmiques que siguin necessàries: emmagatzematge, transformació, distribució, venta, recerca... amb les transformacions infraestructurals necessàries per tal de convertir el delta del Llobregat en el gran ”hort” de l’àrea metropolitana.
Un parc agroindustrial implica la participació d’empreses de gran format, amb una divisió del territori molt diferent al de la petita i mitjana propietat actual.
La producció agrícola ha de ser competitiva, per tant necessita de valor afegit a través d’una alta tecnificació de la producció. Caldrà entendre el territori com a suport físic, no podem confiar el substrat i l’alimentació del nou agrícola a un subsòl i aqüífers existents altament contaminats. Caldrà incorporar l’agricultura del plàstic: els hivernacles.
El parc agroindustrial ocuparà un alt percentatge del programa del projecte, però caldrà incorporar al projecte les activitats indesitjades que han anat ocupant el territori, deixalleries, àrids, prostitució...així com les activitats desitjades, l’ús públic i ociós d’aquest territori, que es alhora zona de pas cap a les platges del municipi.
L’encàrrec
Parc Agrari del Delta
Estudi requerit per l’Ajuntament de Viladecans, a través de la seva empresa de gestió urbanística Vimed.
Antecedents
Entre l’actual autopista C-32 i l’antiga carretera de valència, dins del terme municipal de Viladecans hi ha un sector d’unes 200 hectàrees qualificat de Parc Agrari.
En aquest espai conviuen pagesos amb mètodes productius poc eficients, amb especuladors que esperen la requalificació del sol. I en el seu límit, això és la carretera de València, amb ferrovellers i extractors d’àrids en precari i que han de marxar en breu, deixant uns sols contaminats en els que probablement no es pugui conrear mai (a banda del procés de descontaminació que caldrà fer per evitar o tallar la possible contaminació del freàtic).
Pel que fa a la qualificació de Parc Agrari, la Diputació en fa una tutela més semblant a la d’un parc natural, que a la d’un sector productiu (“rangers” que vigilen que no es robi, i camins per a cicloturisme).
Un nou Pla Territorial consagraria aquest us de “reserva natural”, que podria aconseguir acabar amb tota alternativa productiva. (en tot cas, quatre pagesos decoratius amb uns fogons per a calçotades i venda directe a “pixapins”)
Hipòtesis a verificar o construir
Si es mantén com fins ara, la pressió per a la requalificació anirà en augment i acabarà obtenint els seus resultats.
Es factible un planejament urbanístic que creï les condicions òptimes per a un sector productiu agrari econòmicament sostenible (vials adequats, espai per a pre i post-tractaments del producte agrari, espai productiu agroindustrial, tractament eficient de l’aigua i la energia,...)
El front de la carretera de valència podria albergar espai “agro-logistic-industrial” (agropole), ja sigui d’us compartit o privatiu.
Pràctica Induïda
Exercicis d’”escalfament”
Aquesta fase es planteja per a ser desenvolupada amb rapidesa i agilitat, amb tópics de reflexió molt clars i específics, i amb una condició de suport que encari als grups a reflexionar sobre el valor del medi d’explicació de les idees.
- 1er. Exercici: narració de la petjada i desaparició de les activitats humanes a viladecans. VIDEO FAKE
- 2on Exercici: diagramatització del funcionament i programa d’una empresa del sector. DIAGRAMA
- 3er Exercici: Aixecament intencionat del indret objecte del projecte. PLANTA I SECCIÓ
Pràctica Impartida
Àmbits de coneixement teòric, presentats pels professors o per convidats.
Us plantegem alguns dels temes que caldria tractar en aquesta pràctica, cal tenir-los en compte ja que son les línies de coneixement que haureu d’afrontar, si els convidats no ens hi aproximen suficientment haureu de preguntar, si no responen adequadament, caldrà anar a la biblioteca, potser també la xarxa (però cal contrastar la informació que hi trobeu).
- Parc agrari
o Gestió
o Redacció
o Antecedents i història
- El sector econòmic agro-industrial
o El cooperativisme
o I+D vinculat
o Exemples (Holanda, Colombia, Italia...)
o Infraestructures agrícoles (hivernacles, substrats, reg...)
o Empreses existents al nostre entorn
o Activitats derivades (transformació, “packaging”,...)
o Lógistica
- Client
o Visió municipal
o Visió de l’empresa municipal
- Activitats solapades
o Activitats desitjades
o Activitats indesitjades
- Suport físic
o Geologia
o Qualitat del sol
o Qualitat de l’aigua
- Referents locals
o Projectes del territori del delta
o Projectes agrícoles
L’alumne haurà de demostrar a través d’un examen els coneixements adquirits durant aquesta fase
Pràctica projectual
Entregues acumulatives
Cada entrega serà un A1 vertical.
Cada dilluns a les 9.50h es penjarà l’entrega de la setmana que toqui més les de les setmanes anteriors modificades i evolucionades. Així doncs, la primera setmana, cada grup tindrà un A1 penjat i l’última setmana cada grup tindrà 7 A1 penjats. Al final caldrà penjar en format digital la informació al blog del tap.
ENTREGUES
20 d’octubre
Generar un discurs i una estratègia territorial
Cada entrega serà un A1 vertical.
Cada dilluns a les 9.50h es penjarà l’entrega de la setmana que toqui més les de les setmanes anteriors modificades i evolucionades. Així doncs, la primera setmana, cada grup tindrà un A1 penjat i l’última setmana cada grup tindrà 7 A1 penjats. Al final caldrà penjar en format digital la informació al blog del tap.
ENTREGUES
20 d’octubre
Generar un discurs i una estratègia territorial
Cada grup haurà de definir el programa segons les següents proporcions.
73% parc agrícola
12% activitat no desitjada (NIMBY)
9% activitat superdesitjada
6% activitats variables en el temps
Definició i combinació d’aquests programes en aquest lloc.
D’aquesta unió en sortirà un lligam i unes relacions que han de ser capaces de generar un discurs arquitectònic i una estratègia territorial.
Definir el perfil d’usuaris que es preveu segons aquestes situacions.
En aquest punt, s’ha d’explicar quins són els detonants i les accions i reaccions que es generen en el moment de combinar un lloc amb un programa, i com en aquests casos, es genera una relació d’interacció entre l’un i l’altre.
1+2 no és 12.
27 d’octubre
Diagrama dels sistemes
Un cop controlats els condicionants i els factors del lloc i de l’organització i possibilitats programàtiques, hem de fer una lectura d’una escala una mica més abstracte.
En el projecte, veurem com hi tenen un paper molt important una sèrie de sistemes estratègics.
En aquesta entrega, us demanem:
Creuar en un únic diagrama, tots els SISTEMES que participen en el vostre projecte.
Cada grup ha de tenir un mínim de 6 sistemes.
Alguns, com exemple, poden ser la mobilitat, els regs,...
3 de novembre
Organització del programa
En aquest punt del curs cada grup haurà d’organitzar el programa que hagi escollit en relació amb el lloc que hagi decidit d’implantar-lo.
Relacionar el programa amb els serveis que el lloc disposa. Adaptar el programa a les condicions del lloc. Llegir el lloc (i no només les seves condicions físiques) i entendre com aquest ens dona unes condicions d’estratègia i organització per treballar amb el programa com a material modificable del projecte.
10 de novembre
Maqueta conceptual
Es tracta de fer una maqueta que tingui tota la informació necessària per explicar el projecte. Ha de ser molt narrativa i ha de contenir gran quantitat d’informació. S’ha de saber traduir la informació projectual en matèria física construïble. Es podria entendre com una maqueta diagramàtica que contingués tota la informació necessària perquè posteriorment algú extern pogués construir aquest projecte.
La maqueta es pot convertir també amb un suport d’explicació gràfica addicional.
17 de novembre
Planta 1/500
Al ser una sola planta, s’haurà de fer un esforç per que aquest document gràfic es converteixi en una eina d’alta importància informativa i narrativa del vostre projecte.
Es farà tot en B/N, per tal d’evitar lectures paral·leles i altres informacions secundàries que distreguin la lectura del que és realment important en el vostre projecte.
Es tracta doncs, de fer una planta molt elaborada, rigorosa i amb serietat.
24 de novembre
Axo general
Una Axo completa de tot el projecte.
Ha d’incorporar VIDA, moviment, transformació...
Veure “Made in Tokyo”
1 de desembre
Secció 1/200
Aquesta és la única entrega que no cal que sigui un A1. Podrà ser més gran. De fet, haurà de ser tant llarga com la secció a 1/200 sigui.
La secció ha de ser completa. Vol dir TOTA.
La secció tindrà la mateixa representació de rigor que la planta, però també incorporarà temes espaial, i temes de variacions temporals. Veure la “13 rue del percebe”.
La secció ja ha d’estar plena d’activitat. Com ho haurà d’estar el lloc.
L’entrega final serà el resultat de totes aquestes entregues, evolucionades fins el punt que el conjunt serveixi per transmetre la totalitat d’un projecte concret. Sempre es podran afegir documents específics per tal de fer més comprensible el projecte en questió.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
